Cuando la censura no tiene sentido en la era de internet.

 http://www.alter21.es/?p=9184

Aquest post es no mes  es

 

 

 

 

 

d’agraiments. A Pablo Garrigós, magnífica persona i magnific periodista, que va voler centrar el seu treball academic a la Facultat de Ciencies de la Informació en una mena de biografía histórica i vital al voltant de la meua persona. Moltes vesprades d’aquell estiu les varem compartir xerrant davant la gravadora i repassant llibres, quaderns de notes, revistes i tota menba de fonts bibliográfique que estan enmagtzemades a les prestageries de la casa on compartisc la vida amb la familia, els amics i els veins; vesprades tranquiles i fresques de les que espera que Pablo en traguera profit dels nombrosos llibres que anava agafant per a contextualitzar una etapa de la nostra história política i social que, ho de dir publicament, varen retornar a seu lloc de la biblioteca particular per a que queden a disposició de qui vullga fer un escabussó en uns anys apassionants, vius i engrescadors en es construia la llibertat, la democracia i les recuperades institucións d’autogovern.

He d’grair l’enterés del amigc Pepe Garrigós, President de l’associació ciutadana “Espai Obert de Progrés” per portar a publicar aquest opuscle al llibre de les Festes Majors de 2012 on, malgrat la voluntat i els arguments que hi va posar en la mampresa, es va estavellar contra el mur de la intolerancia del PP i de l’actitut pobre, mesquina i sectaria d’un Consell de Redacció del programa que, sense faltar al respecte, gaudeix dún nivell intelectual i cultural manifestament millorable que, en aquest cas, es va manifestar amb mes agressivitat censora per tractar-se d’una peça escrita al voltant de la meua biografía; tan corrent com la de qualsevol pero que, sense dubte, va protagonitzar de manera compartida amb moltes persones filles del poble, per la voluntat sobirana de una gran majoría de veins i veines en les primeres eleccions municipals democrátiques d’abril de 1979 fins a 1999; una fita que mai la dreta ha pugut ni digerir ni superar si exceptuem els negres anys del franquisme del que mamen cada vegada amb mes força en aquests moments dramatics de miseries devingudes dels seus retalls socials i civics inmisericordes.

Si sempre ha sigut patetica la censura, ho es mes a hores d’ara en la época de les cibercomunicacións i d’internet que es, sense dubte, una ferramenta democratitzadora que está foradant el mur d’opacitat dels governs sense transparencia. Per aixó vull fer tambe un agraiment a les persones que han allotjat a la seua página web un treball professional que referencia i contextualitza una etapa de la historia local de L’Alcúdia de Crespins i ho han fet sense que jo en tinguera idea de la seua publicació; hui en una busqueda de continguts en la red m’he topat amb la bitacora i la puge al meu blog personal que mantinc de manera intermitent desde fa molts anys.

I em queda un darrer agraiment, a totes les persones que al llarg de la meua vida m’han manifestat de manera explicita o implicita i secreta la seua confiança en una manera de entendre la política com un servei public als ciutadans, a la meua familia que ha anat creixent entenent com es pot viure d’acord amb els valors que enriqueixen la vida i compartir, dialogar, fruir de ser ben lliures i mantenir un compromis social insubornable; i al PSPV, partit en el que milite des de 1976 i que, malgrat les circumstancies dolentes que depara l’actividad política, m’ha permes creixer com a persona i fer alló que encara hui es una passio personal: la política. Ho he pogut fer al meu poble, a la Diputació de València, a la Generalitat Valenciana i al si de la propia organització socialista on hui, mes madur pels anys i per l’experiencia, encara treballe cada día al servei de les persones buscant un marc de govern que canvíe la situació creada pels especuladors del territori, dels recursos públics i del benestar dels ciutadans i de les seus families.

Aixi doncs, gracies a la censura del PP, puc donar les gracies a moltes persones despres de tants anys i poder demostrar que sempre la extrema força del poderos és la rao que fonamenta la lluita incansable i eterna dels debils que devindrà en una victoria que mes prompte que tard será un fet palès incontestable si tots fem pinya entorn als valors basics del socialisme democràtic. Ahir va fer 39 anys de la mort de Salvador Allende i a la seua memoria vull tambe agrair el seu rigor vital i retre-li un sentit homenatge i, amb ell, a totes les persones que han fet del treball per la llibertat, la justicia i la igualtat les fites del cami que han transitat en vida i hui ens animen des d’on siga amb els seu exemple.

Vicent Vercher Garrigís

Link i font: alter.21.es

http://www.alter21.es/?p=9184

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s