De quincolor son les reflexions?

Una amiga que viu a la ciutat, cap i casal, em deia que la seua ciutat no es sol el cau del riu on s’erigeixen edificacions emblemàtiques, i circuïts automobilístics. Que si, que tot allò esta molt bé, però que al col·legi del seu fill, no s’escometen les reformes i el manteniment des de fa ja molts anys, i que igual passa, als parcs, jardins, i espais públics, on a més a més es planteja ‘privatitzar-se’ instal·lacions com ara pistes esportives.
On estan els llars joves, les biblioteques públiques, els llars de pensionistes, el recolzament als clubs amateurs esportius, i demés associacions vertebradores del pensar cívic i social?
On i com es presten els servicis de proximitat als ciutadans, be tributaris, be d’informació, o assistencials?
On es recalifiquen els terrenys d’us esportiu, per a altres estranys i curiosos usos?
Quin ús o desús es fa de la llengua dels valencians?
En quines condicions habiten a les aules els nostres fills? En barracons?
Son segurs, ecològics, i sostenibles els mitjans de transport públics? Quant s’inverteix anualment en el seu manteniment i la seua modernització?
Quin nombre de vivendes socials i/o protegides per cada 10.000 habitants es construeixen anualment?Després de tota aquesta perorata de questions, i com que sabia que uns amics tenien entrades per a Madonna, els mateixos, que ja van anar a vore a Elton John, o a The Police, i que estaven esperant-se a la seu de la Volvo-Race, al port de ponent, on es troben els iots més luxosos del mediterrani, junt amb el que la Generalitat té per a passejar-se en les regates, i vorer el gran premi d’Europa de F1, … de sobte, em vaig adonar, que tot havia sigut un somni, i que estava parat en un embús entre Plaça d’Espanya, i San Agustí, perquè hi havia un bus espaiat, impedint la fluïdesa del transit en hora punta. El bluetooth tornava a parlar-me mentre bufava i bufava per aliviar la calor de juliol.

I tot plegat, em preguntava, de quin color son les decisions?

I jo com que estava al centre de la ciutat, vaig dir que de centre. I aleshores vaig rumiar que tal vegada això del centre, era simplement on la gent vol treballar, però no on vol viure. Tots preferien l’esquerra del mapa, doncs la dreta estava copat pels iots de gent forastera, que si tenien multitud de serviciss i instal·lacions públiques per al seu exclusiu goix .

I vaig seguir camí, trencant per Guillem de Castro, cap al carrer Coronas, on m’esperaven per dinar. Si es que puc estacionar. (eixa es l’altra).

 

 

ENVIAT PEL MEU BON AMIC PEPE SELLÉS, COMPANY DE TANTS ANYS.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s